- UNA VIDA


Iniciamos nuestro particular crucero por el Mediterraneo sufriendo, por enésima vez, el caos organizativo de la sociedad árabe. Salir de Túnez se convirtió en una auténtica odisea.
Hicimos el cambio a la inversa, el dinar por el euro y el francés por el italiano, cuando finalmente llegamos a Sicilia; con un día de margen, el tiempo justo para visitar Palermo, ciudad que nos sorprendió gratamente.
Y de Sicilia a Sardeña, ya con más tiempo, una semana, para poder recorrer la isla del Sur al Norte, de Cagliari a Sassari, pasando por Oristano.
Una isla pura, incontaminada, llena de pueblecillos mezclados con la naturaleza, con unas tradiciones muy arreladas y con muchas relaciones entre su cultura y la nuestra.

I, per suposat, vem estar a l'Alguer, petit poble de la Sardenya, on es parla en català. Encara que el parla molt poca gent, ens va sorprendre molt trobar els noms dels carrers i les inscripcions dels monuments en català, així com moltes senyeres en les seus dels organismes oficials, com la Universitat Oberta de Catalunya, l'Omnium Cultural i l'Ajuntament de l'Alguer, que pròximament serà seu d'una Ambaixada de la Generalitat de Catalunya.
I del Nord de Sardenya, vem agafar l'últim ferry, que ens va portar a Gènova, on per fi, vem trepitjar terres continentals europees, i vem iniciar el nostre camí de tornada a casa.




Tornem, entrant per la mateixa porta per la que vem sortir, la dels Païssos Catalans.
I una cosa, sí que la podem dir ben alta i amb orgull. Dels Alps al Sahara, del Llanguedoc a la Campania i de Salses a l'Alguer, hem deixat el pabelló del nostre estimat país el més amunt possible. El nostre cor català i la nostra sang blaugrana.

Tornem sans i estalvis, amb els objectius complerts i les perspectives creades abans de marxar, superades de molt llarg. Amb la Serenita sencera i les dues bicicletes convertides en mites, amb un quadern il·lustrat, unes memòries escrites i uns records als nostres caps que no oblidarem mai a la vida.

I tornem, planejant ja la ruta a seguir en el proper viatge.
Perquè, una cosa la tenim molt clara i és unànim arreu on hem passat.
Què de vida, només n'hi ha una.
I s'ha d'aprofitar.

Salut!

Germans Mula Ferrer




2 comentarios:

Òscar dijo...

Collons!! Mola la nova portada del blog, i llegint un altre cop l'ultim capitol, se'm posa la pell de gallina!!! Quanta saviesa en les vostres paraules!!! Felicitats altre cop per caminar amb el cap ben alt i el pas ferm!!

oscar

Limbo dijo...

Quina passada de ruta, de fotos i textos, i de germans!!!!!!:D
Lídia