Iniciamos nuestro particular crucero por el Mediterraneo sufriendo, por enésima vez, el caos organizativo de la sociedad árabe. Salir de Túnez se convirtió en una auténtica odisea.
Hicimos el cambio a la inversa, el dinar por el euro y el francés por el italiano, cuando finalmente llegamos a Sicilia; con un día de margen, el tiempo justo para visitar Palermo, ciudad que nos sorprendió gratamente.
Y de Sicilia a Sardeña, ya con más tiempo, una semana, para poder recorrer la isla del Sur al Norte, de Cagliari a Sassari, pasando por Oristano.
Una isla pura, incontaminada, llena de pueblecillos mezclados con la naturaleza, con unas tradiciones muy arreladas y con muchas relaciones entre su cultura y la nuestra.
I, per suposat, vem estar a l'Alguer, petit poble de la Sardenya, on es parla en català. Encara que el parla molt poca gent, ens va sorprendre molt trobar els noms dels carrers i les inscripcions dels monuments en català, així com moltes senyeres en les seus dels organismes oficials, com la Universitat Oberta de Catalunya, l'Omnium Cultural i l'Ajuntament de l'Alguer, que pròximament serà seu d'una Ambaixada de la Generalitat de Catalunya.
I del Nord de Sardenya, vem agafar l'últim ferry, que ens va portar a Gènova, on per fi, vem trepitjar terres continentals europees, i vem iniciar el nostre camí de tornada a casa.
I del Nord de Sardenya, vem agafar l'últim ferry, que ens va portar a Gènova, on per fi, vem trepitjar terres continentals europees, i vem iniciar el nostre camí de tornada a casa.
Tornem, entrant per la mateixa porta per la que vem sortir, la dels Païssos Catalans.
I una cosa, sí que la podem dir ben alta i amb orgull. Dels Alps al Sahara, del Llanguedoc a la Campania i de Salses a l'Alguer, hem deixat el pabelló del nostre estimat país el més amunt possible. El nostre cor català i la nostra sang blaugrana.
Tornem sans i estalvis, amb els objectius complerts i les perspectives creades abans de marxar, superades de molt llarg. Amb la Serenita sencera i les dues bicicletes convertides en mites, amb un quadern il·lustrat, unes memòries escrites i uns records als nostres caps que no oblidarem mai a la vida.
I tornem, planejant ja la ruta a seguir en el proper viatge.
Perquè, una cosa la tenim molt clara i és unànim arreu on hem passat.
Què de vida, només n'hi ha una.
I s'ha d'aprofitar.
Salut!
Germans Mula Ferrer